Initial human dispersal and native fauna at the South American southern cone, Argentina. An example case from the revision of the fossil collections

La falta de registres directes com intervencions biològiques (marques de tall i marques de carnívors) no ha permès la discussió de com serien les relacions paleoecològiques de competència i depredació entre humans, megaherbívors i carnívors durant la primera dispersió humana a les Amèriques. Buscar aquest tipus d’informació en fonts no tradicionals dins de la investigació arqueològica, com les col•leccions vuitcentistes de fauna nativa, és una manera alternativa d’obtenir dades. Aquesta temàtica permet entendre com Homo sapiens intervingué en un ecosistema natiu establert i que mai havia estat alterat per la presencia homínida. El primer poblament humà a les Amèriques pot ser caracteritzat com a invasiu, ja que aquesta espècie no nativa va tenir una ràpida dispersió. Es va fer ús de la tafonomia per diferenciar intervencions biològiques, d’altre tipus de modificacions. A partir de les espècies registrades amb marques biològiques, els humans haurien depredat (i/o carronyejat) sobre especies que posseïen defenses desenvolupades per confrontar carnívors holàrtics (gigantisme en el cas de Megatherium americanum o cuirassa en Glyptodontidae) mentre que especies més petites dins la megafauna (Mylodontidae) haurien estat explotades per carnívors i humans. Així els carnívors haurien aprofitat alguns taxons d’aquesta megafauna en diferents moments del Pleistocè. Aquesta situació es va mantenir malgrat les fluctuacions ambientals. Al final d’aquest període, l’ingrés d’ Homo sapiens, va suposar afegir un nou carnívor en la cadena tròfica, que hauria depredat una major varietat d’espècies, moltes d’elles no explotades pels carnívors presents. Els grups humans haurien modificat els nitxos ecològics existents i colonitzat les vacants afectant les relacions de competència i depredació establerta. Aquest fet va provocar impactes directes i indirectes en la cadena tròfica nativa, que a llarg termini hauria afectat la sostenibilitat d’aquest ecosistema. La escasez de registros directos como intervenciones biológicas (huellas de corte y marcas de carnívoros) no ha permitido la discusión de cómo serían las relaciones paleoecológicas de competencia y depredación entre humanos, megaherbívoros y carnívoros durante la primera dispersión humana en las Américas. Buscar este tipo de información en fuentes no tradicionales dentro de la investigación arqueológica, como las colecciones decimonónicas de fauna nativa, es una manera alternativa de obtener datos. Esta temática permite ente