Utilitat dels marcadors fecals (calprotectina) en la pràctica clínica pediàtrica

La calprotectina és una proteïna present en el citosol dels neutròfils, i es troba elevada a nivell fecal de forma inespecífica davant qualsevol situació patològica on hi participi un cert grau d’inflamació intestinal. La seva elevada resistència al calor i a la degradació metabòlica, tant per part de la flora bacteriana, com per les pròpies proteases intestinals, li permet ser un biomarcador no invasiu d’activitat inflamatòria a nivell intestinal. La nostra hipòtesi de treball és analitzar si l’aplicació de la calprotectina fecal (CF) en diferents escenaris pediàtrics pot tenir importants implicacions, tant diagnòstiques com terapèutiques, que ens permetin millorar la nostra pràctica clínica. Els quatre escenaris clínics pediàtrics prospectius triats són: el dolor abdominal recurrent (DAR), els processos reumatològics amb manifestacions digestives (REU), la malaltia inflamatòria intestinal (MII) i el síndrome de l’intesti curt (SIC). La demostració que la determinació de CF és un bon biomarcador no invasiu i econòmic per discriminar l’activitat inflamatòria intraluminal en un moment donat, i que alhora té una bona correlació amb les altres proves “clàssicament” emprades, més costoses i molestes per detectar-la com la proteïna C reactiva plasmàtica, l’ecografia abdominal o l’endoscòpia digestiva, hauria de plantejar la possibilitat d’aplicar la CF, tant a Atenció Primària, com a nivell intrahospitalari, ja sigui en cas de DAR, REU o en qualsevol altre procés o situació on sigui necessari descartar la participació digestiva en el mateix. La demostració que la determinació de CF és un bon biomarcador no invasiu i econòmic per monitoritzar l’activitat inflamatòria intraluminal en els diferents escenaris que una MII experimenta al llarg del temps (remissions i recaigudes), i que alhora té una bona correlació amb les altres proves “clàssicament” emprades, més costoses i molestes per detectar-la com la proteïna C reactiva plasmàtica, l’enteroRMN o l’endoscòpia digestiva, hauria de plantejar la possibilitat d’aplicar la CF, en unes ocasions, de forma complementària (sumant informació) i en d’altres, substitutiva (estalviant la realització de certes exploracions), en funció de cada cas i/o situació. La demostració que la determinació de CF és un bon biomarcador no invasiu i econòmic per monitoritzar la potencial activitat inflamatòria intraluminal que pot aparèixer en un SIC al llarg del seu període d’adaptació intestinal, i que alhora té una bona correlació amb l