Desenvolupament d'una síntesi industrialitzable d'un fàrmac

Posar al mercat un nou fàrmac és un procés molt llarg i costós i que comporta un risc econòmic important per una empresa farmacèutica. En canvi, el desenvolupament d'un procediment millorat per a la producció d'un fàrmac ja conegut, un cop ha passat a ser genèric, és molt menys arriscat i genera propietat industrial valuosa i una possibilitat de negoci. El desenvolupament d’una nova ruta implica fomentar la innovació i la millora continuada en els processos de fabricació augmentant la competitivitat en els plans de producció, el que exigeix un coneixement exhaustiu i científic dels processos de fabricació. L’objectiu del present Projecte, en col·laboració amb Esteve Química, és el desenvolupament de rutes sintètiques potencialment patentables i industrialitzables d'un antivíric d’interès (o bé d'un intermedi avançat d'aquest) i d’un producte utilitzat per a malalties d’insuficiència cardíaca que es trobin ja en el mercat o en fases clíniques molt avançades. A la primera part d’aquest treball l’objectiu ha estat el desenvolupament de rutes sintètiques per a l’obtenció d’un fragment present en alguns antivírics. Es van explorar fins a sis rutes diferents per a arribar a l’estructura d’interès. S’ha trobat una aproximació sense precedents basada en la doble alquilació estereoselectiva de les imines de glicinats en condicions de transferència de fase. Hem aconseguit arribar a l’estructura desitjada amb un rendiment global del 29%. Tot i els bons resultats obtinguts, la síntesi desenvolupada no és clarament competitiva respecte a la alternativa descrita a la bibliografia, ja que, tot i que té millors rendiments i conté etapes fàcilment millorables en els processos d'escalat, els materials de partida resulten ser més cars. A la segona part d’aquest treball s’ha afrontat l’objectiu d’obtenir un compost utilitzat en el tractament de la insuficiència cardíaca, utilitzant una amida derivada de la pseudoefedrina com a etapa clau de la síntesi. Vam arribar a l’estructura d’interès en 5 etapes i amb un rendiment global del 14%, però la etapa clau del procés donà resultats irregulars i excessos diastereomèrics discrets. Aquests resultats podrien ser millorables, si es dugués a terme un estudi més exhaustiu de la reacció d’alquilació. La síntesi proposada per aquest compost és nova i patentable i probablement competitiva respecte als resultats que hi han descrits fins al moment a la bibliografia. En general, doncs, es pot dir que, en les dues parts d’aquests treball s’ha