Gestió del Patrimoni literari català femení : conceptualització i proposta d'anàlisi
El patrimoni literari pot esdevenir una “eina” (Even-Zohar, 1999) on sentir-nos identificats com a societat, al mateix temps que pot convertir-se en un element diferenciador amb capacitat de posicionar-se i esdevenir un dinamitzador socioeconòmic. Perquè això succeeixi cal que abandoni la seva posic...
Gespeichert in:
1. Verfasser: | |
---|---|
Format: | Dissertation |
Sprache: | cat |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | El patrimoni literari pot esdevenir una “eina” (Even-Zohar, 1999) on sentir-nos identificats com a societat, al mateix temps que pot convertir-se en un element diferenciador amb capacitat de posicionar-se i esdevenir un dinamitzador socioeconòmic. Perquè això succeeixi cal que abandoni la seva posició perifèrica i se’n professionalitzi la gestió. Precisament en la tesi hem volgut evidenciar la importància de la gestió del patrimoni literari, perquè aquest, i especialment el femení, es (re)conegui com a propi en el si d’una societat.
Primer, ens hem centrat a investigar el concepte de patrimoni literari, entès com a (poli)sistema (Even-Zohar, 1978), per després conceptualitzar-ne la gestió. Seguidament, hem fet una aproximació a l’estat de la qüestió de la gestió a Catalunya i a Anglaterra, per acabar creant un model de valorització de la gestió del patrimoni literari que hem aplicat a tres autores: Caterina Albert, Maria Àngels Angalda i Maria-Mercè Marçal. Finalment, hem fet una valoració del model i hem exposat les conclusions pertinents amb la voluntat de posicionar el patrimoni literari català femení en la centralitat del sistema literari.
La tesi inclou, a més, entrevistes a professionals i investigadors de la gestió del patrimoni literari català.
El patrimonio literario puede convertirse en una “herramienta” (Even-Zohar, 1999) desde donde nos podemos sentir identificados como sociedad, al mismo tiempo que puede convertirse en un elemento diferenciador con capacidad de posicionamiento y desarrollo económico. Porque esto suceda hace falta que abandone su posición periférica y su gestión se profesionaliza. Precisamente en la tesis hemos querido evidenciar la importancia de la gestión del patrimonio literario, porque este, y especialmente el femenino, se (re)conozcan como propio en el seno de una sociedad.
Primero, nos hemos centrado a investigar el concepto de patrimonio literario, entendido como (poli)sistema (Even-Zohar, 1978), para después conceptualizar la gestión. Seguidamente, hemos hecho una aproximación al estado de la cuestión de la gestión a Catalunya y a Inglaterra, para terminar creando un modelo de valorización de la gestión del patrimonio literario que hemos aplicado a tres autoras: Caterina Albert, Maria Àngels Angalda y Maria-Mercè Marçal. Finalmente, hemos hecho una valoración del modelo y hemos expuesto las conclusiones pertinentes con la voluntad de posicionar el patrimonio literario catalán femenino en la centralidad del sistema lite |
---|