Parentiu i salut entre els imazighen rifenys de Catalunya

Aquesta tesi és una monografia etnogràfica que se sustenta en 9 anys de recerca entre la població rifenya de Catalunya (en especial de la comarca d’Osona). Els rifenys són la població amazigh (berbers) provinent de les muntanyes del Rif, al nord del Marroc. Fonamentada en l’observació participant com a tècnica principal i també en les entrevistes en profunditat i semipautades, aquesta recerca aborda la descripció i l’anàlisi etnogràfica del procés reproductiu de la població rifenya, entès aquest com les formes de representació, conceptualització i les pràctiques que tenen com a objectiu la reproducció del grup i del seu ordre social. Dins del procés reproductiu es trobaria el procés procreatiu (concepció, gestació, part i postpart) que, com a forma de reproducció biològica del grup, esdevé l’element central i vertebrador del procés reproductiu i a partir del qual totes les seves formes socioculturals de representació i les pràctiques associades a aquestes, s’articulen per a aconseguir el seu èxit: el naixement d’un nou membre i l’assoliment de la maduresa social de pare i mare. Partint des d’una perspectiva folk que considera moltes fases i esdeveniments del procés reproductiu dins l’àmbit de la salut, aquesta etnografia té com a marc la intersecció entre el domini teòric del parentiu (entès com la regulació sociocultural de la procreació, l’adscripció i la criança i cura dels infants) i el de la salut. I és des d’aquesta percepció que es presenta el model d’articulació dels sistemes mèdics que empren els rifenys (biomèdic, alcorànic i rifeny), cada un dels quals és utilitzat, segons la lògica subjacent, en diferents moments del procés reproductiu. Tres són els objectius principals d’aquest treball: el primer és d’ordre empíric. Amb les dades etnogràfiques obtingudes a partir de l’observació participant, s’ha volgut omplir el buit etnogràfic sobre la població rifenya, la resident a Catalunya i, en menor mesura, també la del Marroc. El segon objectiu és d’ordre teòric. Aquesta etnografia ha pres com a marc teòric la proposta de domini teòric del parentiu, situant-se en el què la definició de parentiu anomena intersecció, en aquest cas amb l’àmbit de la salut en ambdós casos, tal com els entenen els rifenys. Finalment, el tercer objectiu és d’ordre metodològic. Partint de la tècnica de l’observació participant com a principal, l’objectiu ha estat situar-la i fer-ne una apologia en un context en el que les investigacions antropològiques tendeixen a privilegia