Factors que determinen la qualitat de vida dels adolescents
Introducció: L’interès per la mesura de la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) ha augmentat en els darrers anys tant a nivell d’investigació com en la pràctica clínica i l’avaluació de programes sanitaris. S’han desenvolupat i validat en el nostre medi diversos qüestionaris genèrics de...
Gespeichert in:
1. Verfasser: | |
---|---|
Format: | Dissertation |
Sprache: | cat |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | Introducció: L’interès per la mesura de la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) ha augmentat en els darrers anys tant a nivell d’investigació com en la pràctica clínica i l’avaluació de programes sanitaris. S’han desenvolupat i validat en el nostre medi diversos qüestionaris genèrics de QVRS en adolescents. No obstant, no es coneixen estudis que hagin analitzat de manera global els factors sociodemogràfics, sanitaris i psicosocials com potencials determinants de la salut mental juvenil i la seva influència sobre la QVRS.
Objectiu: Estimar la QVRS dels adolescents de dues Àrees Bàsiques de Salut urbanes i explorar la seva relació amb variables sociodemogràfiques, sanitàries i psicosocials.
Material i mètodes: Estudi descriptiu transversal d’escolars de 3er i 4art d’ESO de quatre escoles: una concertada i una pública de la Dreta de l’Eixample de Barcelona i el mateix de Collblanc, l’Hospitalet del Llobregat, que representen una població de 589 adolescents. Els criteris d’inclusió són pertànyer a aquests cursos i tenir autorització paterna. S’exclouen els que no assisteixen a classe el dia de la recollida de dades. S’utilitzà un qüestionari amb variables sociodemogràfiques, sanitàries i psicosocials de confecció pròpia, la versió espanyola del Qüestionari Vecú et Santé Perçue de l’Adolescent (VSPA) per mesurar la QVRS i del Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) per mesurar el distrès psicològic.
Resultats: La participació va ser del 80% (n=471). Un 51% dels adolescents eren noies i un 68% tenien entre 13 i 15 anys. Un 40% havien nascut a l’estranger i un 67% vivien amb pare i mare. Una tercera part dels progenitors tenien estudis universitaris. Un 63% dels adolescents feien exercici físic fora de l’escola i un 11% presentaven malalties cròniques. Un 9% fumaven, un 51% havien consumit d’alcohol i un 31% altres drogues. Un 22% referien tenir familiars o amics amb problemes amb l’alcohol i un 24% amb les drogues. Un 22% presentaven un Índex de Massa Corporal (IMC) corresponent a baix pes i un 9% a sobrepès o obesitat. Un 62% tenien una religió i un 25% havien patit discriminació i/o racisme. La puntuació mitjana de QVRS en la dimensió Total del VSPA va ser de 60,6 (IC del 95%: 59,4-61,8) i un 61,7% van obtenir una puntuació inferior a 65. Els adolescents de sexe masculí, nadius, de centres concertats, que conviuen amb pare i mare, que realitzen exercici físic fora de l’escola, que no consumeixen tabac, alcohol ni altres drogues, amb un entor |
---|