El discurs de resistència i de combat en la Nova Cançó. Anàlisi de les estratègies retòriques

Als Països Catalans, durant la segona meitat del segle XX, tingué lloc el moviment anomenat com La Nova Cançó, que segons el meu parer, podem considerar que s’originà i mantingué vigència entre els anys 1961 i 1986. Nascut en plena etapa de dictadura a l’estat espanyol, durant la qual la llengua catalana era prohibida en quasi tots els àmbits i marginada en l’esfera pública, aquest moviment tenia per objectiu normalitzar la llengua nacional, el català, en l’àmbit de la cançó, i crear una cançó nacional a l’estil d’altres com ara la cançó italiana o la chanson francesa. Al llarg d’aquest moviment, que malgrat tot aconseguí reeixir i consolidar-se, aparegué una gernació de cantants de tot l’àmbit del territori català i una extensa producció de cançons de diversos gèneres, dintre de la qual es pot distingir una tipologia de cançons de caire reivindicatiu, de les quals, fent-ne una abstracció, en aquest treball anomenem Nova Cançó Combativa. N’hem seleccionat un corpus de 150 cançons d’un total de 27 autors i grups. El treball, que és eminentment lingüístic, tracta de l’anàlisi dels textos de les cançons des del punt de vista retòric i lingüístic, i els situa en el context històric, polític i sociològic en què van aparèixer, la qual cosa requereix una anàlisi detallada i rigorosa dels fets socials i polítics ocorreguts durant aquest període, per tal de contextualitzar les cançons i comprendre els textos. En aquests context, els autors enfoquen la problemàtica de la societat catalana des del punt de vista de dues menes d’opressió. Per un cantó, l’opressió nacional que pesa sobre el conjunt de la nació catalana d’ençà de la Guerra de Successió, partint de la batalla d’Almansa, el 1707. Cal aclarir que, per al conjunt de cantants de la Nova Cançó Combativa, la dictadura franquista no era sinó l’episodi en què llavors es manifestava aquesta opressió de caire colonial que arrencava de dos segles enrere, per molt que la major part d’analistes contemporanis hagin volgut veure en l’aspecte combatiu de la Nova Cançó una mera manifestació de resistència a la dictadura. Per altre cantó, els mateixos autors que incideixen en el tema nacional ho fan també sobre l’opressió de classe. Són temps de reivindicacions laborals i de forta repressió contra lluites obreres, amb el resultat de morts de manifestants i d’obrers en vaga a mans de la policia. Pel que fa al factor lingüístic, que és el tema central de la tesi, cal dir que, de resultes de l’anàlisi retòrica i lingüísti