Processos d’obtenció, transformació i ús de la fusta en l’assentament neolític antic de la Draga (5320-4800 cal BC)

La Draga (5320-4800 cal BC) és un assentament neolític antic situat a la vora de l’Estany de Banyoles. Les condicions de conservació excepcionals han permès la conservació de la matèria orgànica, com ara la fusta, una de les matèries primeres més emprades durant la prehistòria. Els materials lignis de la Draga s’han classificat en diferents categories partint de l’esquema de producció: fustes informes (procés d’obtenció), restes de talla (procés d’obtenció i transformació) i fustes arquitectòniques i eines (procés d’obtenció, transformació i ús). Per abordar l’estudi d’aquests processos, ha estat necessari implementar diferents anàlisis: dendrològica, morfomètrica, experimental, traceològica i espacial. Per l’anàlisi traceològica s’ha desenvolupat una metodologia específica basada en la creació de models 3D adquirits amb un escàner que ha permès la caracterització detallada de les traces tecnològiques i funcionals. Aquest tipus d’anàlisis encara no estan plenament desenvolupades en la investigació actual, pel què també ha calgut contrastar les seves possibilitats amb la fusta arqueològica. Aquesta tesi demostra que la fusta és una matèria que soluciona gran varietat de necessitats tant relacionades amb el condicionament dels espais d’hàbitat i de treball com amb les diverses activitats productives que requereixen eines elaborades totalment o parcial en fusta. La gran diversitat d’accions implicades amb les activitats econòmiques documentades, expliquen la diversitat d’eines recuperades, demostrant així la versatilitat de la matèria primera llenyosa. Ramaderia, cacera, agricultura, transformació de fibres vegetals per a les manufactures tèxtils, de corderia i cistelleria o la tecnologia de la fusta requereixen eines especialitzades i en la seva producció es procura obtenir les formes i dimensions adequades, i utilitzar primeres matèries amb les propietats precises. Així, mentre que l’arc requereix de fusta flexible, el pal cavador precisa fusta dura i resistent. Tots dos casos exemplifiquen bé l’adequació de la matèria primera amb la funcionalitat corresponent. Pel que fa al volum de fusta utilitzat, l’activitat constructiva és la que en va requerir més quantitat. La desforestació resultant va ser notòria, ho demostra la caiguda del pol·len de roure contemporània a l’assentament de la Draga. El volum de fusta requerit per confeccionar estris va ser molt menor i menys impactant en l’entorn, però requereix una selecció de la matèria primera precisa ja que és