1957 INTERBAU - BARCELONA: BASE PER A LA INNOVACIÓ

La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més i...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
1. Verfasser: Girbau Roura, Joaquim
Format: Dissertation
Sprache:cat
Schlagworte:
Online-Zugang:Volltext bestellen
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
Beschreibung
Zusammenfassung:La tesi estudia la influència que va tenir l’exposició Interbau de Berlín l’any 1957 en el restabliment de l’arquitectura moderna a Barcelona durant els anys cinquanta. La reconstrucció del barri de Hansa de la ciutat alemanya es va plantejar com a model de la ciutat del futur. Els arquitectes més importants del Moviment Modern com Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald van projectar-hi noves reflexions en el camp residencial que abordaven temes com la flexibilitat, la salubritat, l’estandardització-prefabricació, la relació amb la natura o les relacions veïnals. Aquests nous plantejaments va esdevenir model per arquitectes a Barcelona com l’equip López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquell moment introduïen l’arquitectura moderna a la ciutat. La tesi planteja l’estudi de l’operació Interbau i les seves conseqüències com una base testada al llarg de cinquanta anys per esdevenir base per a la innovació residencial. El marc normatiu introduït durant el període posterior a Interbau ha restringit el camp per a la recerca i la innovació de l’arquitecte. La reflexió sobre aquest estadi anterior, planteja una porta oberta al replanteig d’algunes d’aquestes normatives que possibiliti avançar en el camp de l’habitatge. La tesis estudia la influencia que tuvo la exposición de Berlín del año 1957 en el restablecimiento de la arquitectura moderna en Barcelona de los años cincuenta. La reconstrucción del barrio de Hansa de la ciudad alemana se planteó como el modelo de la ciudad del futuro. Los arquitectos más importantes del Movimiento Moderno como Alvar Aalto, Walter Gropius, Oscar Niemeyer, Le Corbusier, Arne Jacobsen, Sepp Ruf, Egon Eiermann o Günter Gottwald proyectaron nuevas reflexiones en el campo residencial que abordaban temas como la flexibilidad, la salubridad, la estandarización-prefabricación, la relación con la naturaleza o la relaciones entre vecinos. Estos Nuevos planteamientos acontecieron modelo para arquitectos en Barcelona como el equipo López Íñigo Giráldez Subias, Barba Corsini o Francesc Mitjans, que en aquel momento introducían la arquitectura moderna en la ciudad. La tesis plantea el estudio de la operación Interbau y sus consecuencias como base testada a lo largo de cincuenta años para utilizarse como base para la innovación residencial. El marco normativo introducido durante el período posterior a Interbau ha restringido el campo par