Autonomia de centre, segregació escolar i mercats en educació. Una anàlisi internacional dels efectes de l’autonomia en l’equitat i l’eficàcia dels sistemes educatius

L’agenda de nombroses reformes educatives dutes a terme arreu del món, les quals han convergit en el concepte-paraigües de la ‘nova gestió pública’, s’ha articulat al voltant de propostes per adreçar la gestió pública de l’educació cap a models basats en el mercat, com ara els quasi-mercats educatius o l’aliança pública-privada (PPP). Es tracta de propostes que combinen mecanismes de mercat amb sistemes més o menys intensos de control i de regulació pública. Aquestes reformes posen l’èmfasi en la reorganització administrativa del sistema públic d’educació per augmentar-ne l’eficiència, fomentant la participació de les famílies en l’elecció de centre i incentivant la competència entre els centres educatius. L’autoregulació i l’autonomia escolar esdevenen estratègies perquè els centres articulin una oferta diversificada que els permeti trobar una posició en el mercat, gestionin els seus propis recursos i puguin competir amb altres centres escolars, amb l’objectiu últim de respondre d’un mode eficient a les demandes específiques dels estudiants i de les seves famílies. L’autonomia esdevé doncs una peça clau per fomentar un millor encaix entre l’oferta i la demanda educativa. No obstant això, en un sistema en què la gestió dels processos està descentralitzada, es poden generar disfuncions derivades d’interessos divergents i d’una manca de coherència entre els objectius que persegueixen els agents escolars i les funcions delegades pel principal – autoritats educatives i famílies. Enfront de la pressió dels processos d’elecció escolar, els centres poden desviar-se de la seva missió principal quan utilitzen els marges d’autonomia per buscar estratègicament una posició en el mercat. Els centres poden fer un ús de la seva autonomia que els permeti atraure un perfil socialment homogeni d’alumnes, que a la vegada afavoreixi la gestió dels processos pedagògics i organitzatius interns. Aquestes desviacions es poden originar arrel de l’asimetria informativa inherent a la distància entre principal i agència, la qual esdevé un incentiu advers perquè els agents actuïn de forma oportunista amb un mínim risc de ser penalitzats. Un ús dels recursos que no persegueixi la maximització dels aprenentatges, o bé que la persegueixi encara que això suposi adoptar comportaments que vulnerin alguns dels principis distributius dels béns educatius bàsics, pot tenir conseqüències en termes de segregació escolar i, a la vegada, pot suposar una vulneració del principi d’igualtat d’oportuni