Estudi del paper de la sobreexpressió pancreàtica d’IGF-1 en ratolins NOD per contrarestar la diabetis tipus 1

La diabetis tipus 1 (T1D) és una malaltia autoimmune causada per la destrucció de les cèl·lules β productores d’insulina. La incidència de la T1D està augmentant arreu del món i cada vegada es diagnostica a edats més joves. Aquesta malaltia esdevé clínicament aparent després d’un període preclínic de longitud variable, durant el qual la destrucció autoimmune redueix la massa de cèl·lula β en l’illot pancreàtic de tal manera que els nivells de glucosa en sang no es poden continuar mantenint en un rang fisiològic. Donat que els pacients de T1D requereixen teràpia amb insulina al llarg de tota la seva vida i presenten un elevat risc de complicacions secundàries, noves teràpies preventives o curatives són necessàries. Entre elles, la teràpia gènica ofereix una nova eina de tractament amb grans possibilitats. Entre els possibles gens candidats al tractament de la diabetis, el factor de creixement a la insulina tipus 1 (IGF-1) destaca per les seves propietats immunomoduladores i el seu control sobre la proliferació i supervivència de la massa de cèl·lula β. El nostre laboratori havia descrit prèviament que la sobreexpressió d’IGF-1 a les cèl·lules β d’animals transgènics contrarresta la citotoxicitat i la insulitis induïda pel tractament amb estreptozotocina (STZ) i potencia la regeneració de l’illot. A més, també ha demostrat que l’expressió pancreàtica d’IGF-1 prevé la destrucció de l’illot i la mort de la cèl·lula β en un ratolí transgènic que sobreexpressa interferó-β (IFN-β) a la cèl·lula β, un model d’infiltració limfocítica del pàncrees endocrí. La primera part d’aquest treball es va centrar en l’estudi del paper d’IGF-1 en la preservació de la massa de cèl·lula β en un model espontani de diabetis autoimmune: el ratolí NOD (Non Obese Diabetic). Amb l’objectiu d’estudiar el mecanisme mitjançant el qual la sobreexpressió d’IGF-1 en les cèl·lules β pot prevenir la destrucció autoimmune del pàncrees endocrí, es van generar ratolins NOD transgènics que sobreexpresaven IGF-1 sota el control del promotor RIP-1 (Rat Insulin Promoter) (NOD-IGF1). Els resultats obtinguts van mostrar que els ratolins transgènics NOD-IGF1 eren resistents al desenvolupament de diabetis. Davant una prevalença del 70% en els ratolins NOD, només un 3% dels ratolins NOD-IGF1 desenvolupaven diabetis a les 30 setmanes d’edat. Aquesta prevenció era mediada per un efecte local d’IGF-1 al pàncrees donat que els nivells circulants del factor no estaven augmentats. La reducció en la incidència d