Ecological and economic impacts of distant water fishing: three empirical studies

En la segona meitat del segle XX, la industrialització dels vaixells pesquers va donar lloc a una sobreexplotació dels recursos marins a les àrees costeres dels estats tradicionalment pesquers. En conseqüència, els països pesquers industrialitzats van començar a explorar les aigües llunyanes, en gran part sense traves legals, per alimentar la creixent demanda de peix i marisc. Amb l'entrada en vigor de la Convenció de les Nacions Unides de 1982 sobre el Dret del Mar (UNCLOS, en anglès), així com l’Acord de Recursos Pesqueres (“Fish stock agreement”) de les Nacions Unides de 1995, es van reestructurar radicalment els drets i les responsabilitats de la pesca de captura marina. No obstant això, aquestes noves legislacions van deixar molt d’espai a l’explotació econòmicament ineficient i ecològicament insostenible dels recursos pesquers. En tres assaigs, aquesta tesi dóna llum a la interacció entre les flotes industrialitzades d'aigües llunyanes i les regions sovint vulnerables on s’hi pesca. El primer assaig revisa críticament el desenvolupament de la pesca en aigües llunyanes en el món tropical durant els darrers 50 anys i ofereix una anàlisi quantitativa de la relació entre les flotes d'aigües llunyanes i els països tropicals d’acollida. Es conclou que hi ha un clar canvi de poder dels països tradicionalment pesquers als nouvinguts, sobretot asiàtics, i que els països petits i econòmicament febles són els més vulnerables a relacions d'explotació amb els estats que pesquen en aigües llunyanes. El segon assaig aborda la qüestió de si, des d'un punt de vista econòmic, els Països Insulars del Pacífic (PICs, en anglès) haurien de continuar concedint accés als estats pesquers d'aigües llunyanes, o si s'hauria d'intentar desenvolupar una indústria pròpia pesquera nacional. Amb aquesta finalitat, un nou model bioeconòmic amb múltiples espècies i actors és analitzat. Els resultats del model mostren que els PICs maximitzarien els seus beneficis mitjançant l'eliminació gradual dels acords d'accés amb els estats pesquers d'aigües llunyanes, substituint-los per un esforç pesquer nacional. L'alternativa és elevar considerablement les tarifes d'accés, tot i que, per descomptat, això pot tenir diferents conseqüències a llarg termini. En el tercer assaig, es descriu un model empíric per inferir el pes viu de la pesca de la tonyina vermella a l’Atlàntic Est i al Mediterrani (EBFT, en anglès) a partir de dades mensuals del comerç entre 2005 i 2011. En base a la capt