Ampliant les possibilitats dels clústers de bor. Noves vies de síntesi per a la formació d’enllaços B-C, B-N I B-P

El treball de doctorat s’adreça al desenvolupament de procediments pràctics i realístics per sintetitzar derivats de l’anió cobalta-bis(dicarballur), [3,3’-Co(C2B9H11)2]-, [2] i de l’anió dodecaborat, [B12H12]2-, [1] amb bons rendiments, a fi que els metal·lacarborans i borans puguin ésser provats en catàlisi, transport d’electrons, materials moleculars, captació d’energia solar i emmagatzematge i transport d’hidrogen, entre altres possibles aplicacions. Els mètodes per a generar derivats del [2], i del [1] seran per tant mètodes per a generar enllaços B-C, B-P i B-N. L’alternativa era generar enllaços C-C, C-P i C-N en el cas del [2], òbviament no en el [B12H12]2- pel que les substitucions només poden ésser sobre àtoms de Bor en el clúster. De metal·lacarborans substituïts en els C del clúster ja n’existeixen, encara que la majoria són fets per un procés de construcció a partir del clúster de carborà amb les derivatitzacions adequades i posterior complexació. Pel que fa al clúster [1], s’ha treballat en dues vies diferents. La per-halogenació del clúster i l’intecanvi de cations. El [B12H12]2- s’ha sintetitzat en el nostre laboratori segons un mètode ja descrit a partir del NaBH4 i el iode. La reacció permet obtenir la sal (Et3NH)2[B12H12] amb un rendiment acceptable, tot i que modificant algunes condicions de reacció s’ha millorat notablement el rendiment. La síntesi de (Et3NH)2[B12H12] ens permet tenir independència del mercat dels borans i per tant ens determina com autosuficients en aquest aspecte al llarg de la tesi. El [1] ha estat completament substituït amb iode, és a dir, s’han substituït els 12 B-H per 12 BI. Per per-iodar el clúster, com ja es habitual en el grup d’investigació del que formo part, s’ha emprat una reacció en estat sòlid. El iode i Na2[B12H12] reaccionen a alta temperatura en un forn per tal d’obtenir el producte desitjat. L’eficiència atòmica és un punt a destacar en aquest tipus de síntesi, tot i que en aquest cas el procés de purificació és de relativa dificultat i disminueix significativament el rendiment. El [1] és un dianió, així doncs sempre va combinat amb cations. Aquests cations poden variar molt les propietats físiques i sobretot de solubilitat de l’anió i per tant són determinants a l’hora de establir les bases de la reactivitat del clúster. És interessant doncs, tenir la sal amb diferents cations i estudiar la influència dels cations en la solubilitat del [1]. Aquest procés s’ha dut a terme seguint dues vies: la neut