El instante construido: el olvidado pabellón Sonsbeek de Gerrit Rietveld de 1958

Innovar en el projecte i en la construcció de l’arquitectura contemporània exigeix aprofundir en el coneixement d’autors crucials de l’arquitectura i la seva evolució a través de les seves obres. Rietveld va dissenyar el pavelló per a la Quarta Exposició Internacional d'Arquitectura celebrada l’any 1958 al parc de Sonsbeek reutilitzant dos coberts existents. Els documents inèdits d’aquesta obra menor s’han localitzat a Het Nieuwe Instituut, Rotterdam, Rietveld, G.Th. (Gerrit Thomas) / Arxief. Aquest article té per objectius donar a conèixer aquest projecte i situar-lo a la sèrie d’exposicions internacionals d’escultures celebrades a Sonsbeek, completar el coneixement sobre la producció arquitectònica de Rietveld i aprofundir els processos compositius i constructius de les arquitectures expositives que va dissenyar. Es fa servir un mètode de recerca que parteix dels documents originals per produir dibuixos que permetin interpretar el pavelló de 1958, relacionar-lo amb els principis essencials formatius de Rietveld i valorar les aportacions d’aquesta obra confrontant-la amb altres arquitectures expositives. Si bé els conceptes aplicats al disseny del pavelló Sonsbeek´58 desenvolupen troballes prèvies, en aquesta ocasió Rietveld va aconseguir crear una sintaxi arquitectònica que fa visible les tres dimensions de l’espai cartesià, revelant l’especial importància de la geometria, la modulació i la condició constructiva de cada element. To innovate in the design and construction of contemporary architecture requires elaborating on knowledge of key architects and their evolution through their works. Rietveld designed the pavilion for the Fourth International Architecture Exhibition, held in 1958 in Sonsbeek Park, by reusing two existing sheds. The unpublished documents for this pavilion have been located at the Het Nieuwe Instituut, Rotterdam, Rietveld, G.Th. (Gerrit Thomas) / Archieve. The aim of this article is to make known this project and situate it in the series of international sculpture exhibitions held in Sonsbeek, contribute to complete the knowledge of Rietveld's architectural production, and delve into the compositional and constructive processes of the exhibition architectures he designed. The research method used starts from original documents to produce drawings that facilitate the interpretation of the 1958 pavilion, relate them to Rietveld's essential formative principles and evaluate the contributions of this work by comparing it with other exhi