El paisaje industrial. Aproximación al diseño de unas bases metodológicas para su estudio, puesta en valor e intervención

El paisatge industrial configura actualment un fenomen d'extraordinària complexitat i diversitat l'estudi del qual ha estat abordat tardanament per l'activitat científica en general. Aquest article té com a objectiu aprofundir en el coneixement d’aquests paisatges i avançar en el disseny d’una sèrie de directrius que serveixin de base metodològica per al seu estudi, posada en valor i intervenció des de la seva consideració patrimonial i cultural. El mètode emprat es basa en el coneixement previ d’aquests paisatges i de les tendències metodològiques més rellevants aplicades a l’estudi del paisatge des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat en un àmbit de reflexió internacional i de caràcter interdisciplinari. Posteriorment, es procedeix a analitzar en quina mesura el conjunt d'enfocaments metodològics estudiats prèviament permeten donar resposta a les necessitats específiques dels paisatges generats per la decadència industrial. D'aquest estudi es conclou que actualment ens trobem amb una situació a nivell conceptual i metodològic insuficient per abordar en profunditat l'estudi i la intervenció d'aquests paisatges. Això confirma la necessitat d'avançar en l'aportació de millores i innovacions que condueixin al disseny d'una metodologia pròpia per a aquests paisatges que contempli, entre d'altres, qüestions com l'especificitat i la identitat pròpia, la complexitat, la diversitat d'escales de les quals participen, el seu caràcter dinàmic i altament antropitzat, etc. a través d'un mètode que abordi des del seu estudi fins a la gestió, integrant un enfocament interdisciplinari i incorporant l'ús d'eines digitals. The industrial landscape currently configures a phenomenon of extraordinary complexity and diversity whose study has been belatedly approached by scientific activity in general. This article aims to deepen the knowledge of these landscapes and advance in the design of a series of guidelines that serve as a methodological basis for their study, enhancement and intervention from their heritage and cultural consideration. The method used is based on prior knowledge of these landscapes and the most relevant methodological trends applied to the study of the landscape from the second half of the 20th century to the present in an international and interdisciplinary field of reflection. Subsequently, we proceed to analyze to what extent the set of methodological approaches previously studied allow us to respond to the specific needs of those land