Analysis of the spatial structure of Beijing from the point view of Weibo Data

Beijing es la segunda ciudad más grande de China cuya estructura urbana no está libre de controversias. Los métodos tradicionales suelen definir la estructura urbana mediante el análisis espacial del empleo. Esta investigación estudia la estructura espacio-temporal del área metropolitana de Beijing a partir de datos provenientes de redes sociales. Para ello se utiliza la densidad de Weibo (el equivalente chino de Twitter) para describir las actividades de los ciudadanos en Beijing a lo largo de una semana y, mediante un modelo exponencial clásico, se identifican los sub-centros de Weibo. Este método, detecta sub-centros en diferentes períodos de tiempo y los compara con los usos reales del suelo urbano. Además, el área estudiada se extiende a los "distritos periféricos" de Beijing, por lo que permite evaluar el desarrollo urbano de toda el área de Beijing. Los resultados indican que la estructura de Beijing muestra una estructura policéntrica, aunque la mayor densidad se concentra principalmente en el centro metropolitano de Beijing. Los sub-centros identificados son el aeropuerto, las áreas comerciales, las atracciones turísticas, las universidades y las áreas de uso mixto, que tienen flujos intensos de actividades humanas. Los datos de Weibo han demostrado ser una fuente de datos útil para estudiar la estructura urbana y las áreas funcionales urbanas. Beijing és la segona ciutat més gran de la Xina l'estructura urbana no està lliure de controvèrsies. Els mètodes tradicionals solen definir l'estructura urbana mitjançant l'anàlisi espacial de l'ocupació. Aquesta investigació estudia l'estructura espai-temporal de l'àrea metropolitana de Beijing a partir de dades provinents de xarxes socials. Per a això s'utilitza la densitat de Weibo (l'equivalent xinés de Twitter) per descriure les activitats dels ciutadans a Beijing al llarg d'una setmana i, mitjançant un model exponencial clàssic, s'identifiquen els sub-centres de Weibo. Aquest mètode, detecta sub-centres en diferents períodes de temps i els compara amb els usos reals del sòl urbà. A més, l'àrea estudiada s'estén als "districtes perifèrics" de Beijing, de manera que permet avaluar el desenvolupament urbà de tota l'àrea de Beijing. Els resultats indiquen que l'estructura de Beijing mostra una estructura policèntrica, encara que la major densitat es concentra principalment en el centre metropolità de Beijing. Els sub-centres identificats són l'aeroport, les àrees comercials, les atraccions turístiques, le