L’imaginari de la por al segle XIX català: costums, creences, supersticions i llegendes

Marià Aguiló, com altres folkloristes del segle XIX, va arreplegar materials escrits i testimonis orals —encara inèdits— sobre creences, supersticions i costums relacionats amb les creences populars, singularment amb la bruixeria i la demonologia. En aquest treball n’aprofit alguns exemples per reflexionar sobre els límits de la rondalla i la llegenda i sobre les relacions complexes que mantenen amb altres gèneres etnopoètics com les supersticions, els costums, els dites o els memorates. Tant aquestes relacions com els diversos graus d’elaboració narrativa que poden tenir les creences populars estan condicionats per la vigència que té la creença entre els membres de la comunitat reduïda i pel grau d’identificació emocional que l’informant té amb el contingut del que relata o reporta. Així mateix, hi planteig la hipòtesi que els contrafacta carnavalescos d’alguns relats no s’han d’entendre com el resultat de la pèrdua de vigència de la creença o la superstició que els suscita, sinó més aviat com una manera alternativa de gestionar els temors que provoquen les forces i els mons sobrenaturals. Marià Aguiló, like other 19th century folklorists, collected written materials and oral testimonies —still unpublished— about folk beliefs, superstitions and customs, particularly in relation to witchcraft and demonology. In this paper I use some examples to reflect on the boundaries of folktale and legend and on the complex relationships they maintain with other ethnopoetic genres such as superstitions, customs, sayings or memorates. Both these relationships and the various degrees of narrative development that popular beliefs can have are conditioned by the validity of the belief among the small group members and the degree to which the informant emotionally identifies with the content that he relates or reports. I also consider the hypothesis that carnivalesque contrafacta of some stories should not be understood as having resulted from the loss of the belief or superstition on which they are based, but rather as an alternative way of managing the fears that provoke supernatural forces and worlds.