Pompeu Fabra i els escriptors

L’objectiu d’aquest article, fruit de la meua intervenció a una taula redona de balanç sobre la vigència de l’obra de Pompeu Fabra (en el context de la Jornada Internacional «100 anys de l’obra de Pompeu Fabra», que va tenir lloc a la Universitat d’Alacant el 27 de març de 2019), és dibuixar algunes pinzellades sobre la recepció de la reforma fabriana entre els escriptors de l’època. Així doncs, dedicaré un primer apartat a relatar les reaccions dels escriptors vuitcentistes a les noves convencions, parant atenció en la visió del mateix Fabra sobre l’assumpte i les resistències d’alguns autors consagrats a sotmetre’s als canvis; en segon lloc, dedicaré unes pàgines a examinar la situació al País Valencià i, per últim, en faré un balanç breu, que col·labore en la visió col·lectiva de l’home i l’obra que ofereix aquest volum de la revista Ítaca. Al final de l’article podreu trobar un annex amb alguns textos literaris d’homenatge al mestre Fabra, precedits d’un comentari general; concretament, el retrat que hi va dedicar Josep Pla en el seu recull Homenots (1969), i tres poemes de tres referents de la nostra literatura contemporània: «El meu poble i jo», de Salvador Espriu (1968), «Jaculatòries del centenari», de Pere Quart (1968), i «Entreacte», de Joan Brossa (1961).