La Passió segons Tintoretto. Del Judici al Davallament

L’article destaca alguns dels interessos i estratègies pictòriques essencials de Tintoretto. El transvasament del seu caràcter impactant a la configuració d’una individualitat pictòrica arriba associada a un llenguatge que, lluny de voler ser arbitrari, vol sobresortir pels seus valors intrínsecs al temps que dialoga amb l’art del passat i aprecia la intel·ligència de l’espectador. Si de tant en tant ens desubica és per obligar-nos a retornar als temes mantenint la tensió precisa. El pintor explica els temes amb refinada elaboració i en un format visible, un format singular que vol apropiar-se de l’atenció del que mira i que no s’agenolla davant de cap discurs oral o escrit. El cicle de la Passió de Crist fa possible explicar pas a pas aquest sentiment del discurs en l’obra de Jacopo Robusti. La seva projecció excepcional a la Scuola Grande de San Rocco avala una trajectòria que no queda tancada en els sus murs. La institució veneciana és el punt de partida d’un recorregut més ampli que es planteja valorar també l’aportació d’altres produccions de primer ordre en què la mà de Tintoretto és la més rellevant...