Estudio de la evolución clonal molecular mediante análisis de secuenciación de nueva generación en neoplasias mieloproliferativas JAK2V617F positivas tipo policitemia vera y trombocitemia esencial

La policitèmia vera (PV) i la trombocitèmia essencial (TE) són neoplàsies mieloproliferatives (NMP) amb una supervivència (SV) similar a la població general. No obstant això, una minoria de pacients progressen a mielofibrosi (MF) o pateixen transformació leucèmica (TL), el que produeix una marcada disminució de la SV. Hi ha un gran interès científic en la descripció dels factors de risc moleculars que intervenen en aquest procés de transformació aguda. Els objectius de l'estudi van ser avaluar la influència de les mutacions en gens driver, responsables de l'fenotip d'ambdues malalties, en la seva progressió a MF i leucèmia (LAM), així com analitzar l'impacte de l'aparició de mutacions addicionals non-driver a l'evolució clonal i progressió. A més, es va explorar el valor pronòstic de detectar mutacions non-driver a la fase crònica de la malaltia i els factors predictors de l'adquisició de noves mutacions. La metodologia utilitzada va ser la Next Generation Sequencing (NGS), utilitzant un panell de 51 gens relacionats amb patologia mieloide. En el primer treball es van analitzar factors clínic-biològics de 1747 pacients amb PV (n=896) i TE (n=851) i es van estudiar molecularment 29 mostres aparellades de fase crònica i TL. En el segon treball es van seleccionar mostres de 100 pacients amb PV i TE de llarg seguiment molecular, amb transformació aguda o suggestius d'evolució clonal, que a més presentaven determinació anual de càrrega al·lèlica de JAK2V617F. Es van estudiar mutacions en mostres seriades des de la fase crònica a la transformació aguda utilitzant el panell de amplicons de 51 gens mieloides per NGS. Resultats: En el primer treball es va trobar que el genotip CALR s'associava amb un menor risc de TL, mentre que JAK2V617F mostrava una tendència a un major risc (SHR: 2,05, IC de el 95%: 0,9-4,6 , P = 0,09). La transformació a MF va augmentar el risc de TL, excepte en pacients amb mutació CALR. La LAM es va desenvolupar en un clon JAK2V617F negatiu en 17 (58%) casos. La LAM JAK2V617F positiva es va associar significativament amb un cariotip complex i amb l'adquisició de mutacions de TP53, mentre que les mutacions de EZH2 i RUNX1 van ser més freqüents en la LAM JAK2V617F negativa. La SV va resultar significativament més gran en els pacients amb LAM JAK2V617F negativa (343 dies vs 95 dies, P = 0,003). En el segon treball va mostrar que els pacients que no van progressar a MP o LAM després de 10 anys (n=50) mostraven una baixa freqüència de mutacions en