Enfermedad renal en el paciente diabético : Utilidad de la biopsia renal

La diabetis mellitus és una malaltia d'una crucial importància a nivell mundial per la seva elevada prevalença i augment de la incidència. Una de les seves complicacions més rellevants és el desenvolupament de malaltia renal crònica. La malaltia renal diabètica és la primera causa d'inici...

Ausführliche Beschreibung

Gespeichert in:
Bibliographische Detailangaben
1. Verfasser: Bermejo García, Sheila
Format: Web Resource
Sprache:spa
Schlagworte:
Online-Zugang:Volltext bestellen
Tags: Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
Beschreibung
Zusammenfassung:La diabetis mellitus és una malaltia d'una crucial importància a nivell mundial per la seva elevada prevalença i augment de la incidència. Una de les seves complicacions més rellevants és el desenvolupament de malaltia renal crònica. La malaltia renal diabètica és la primera causa d'inici de teràpia renal substitutiva en el nostre medi. L'ús de bloquejadors del sistema renina-angiotensina-aldosterona (BSRAA) ha demostrat un efecte beneficiós en els pacients diabètics amb afectació renal lleu, tot i així, aquest benefici a la malaltia renal crònica avançada no és tant clar. Per altra banda, la presència de nefropatia diabètica i nefropatia no-diabètica en el pacient afecte de diabetis i afectació renal, i el valor de la biòpsia renal, han sigut poc estudiats. Estudis recents suggereixen que un percentatge elevat de pacients diabètics amb biòpsia renal estan afectes de nefropatia no-diabètica. L'objectiu de la present tesi és profunditzar en el coneixement i maneig dels pacients diabètics amb malaltia renal des de dos punts de vista: 1) avaluar l'ús de BSRAA en una cohort de pacient diabètics amb malaltia renal crònica avançada i 2) avaluar el paper de la realització de biòpsia renal en els pacients diabètics en quan a diagnòstics histològics, pronòstic renal i supervivència. En quan al primer punt, hem analitzat una cohort de pacients diabètics amb malaltia renal crònica avançada. Vam observar que els que no van rebre tractament amb BSRAA tenien una pitjor funció renal en el moment basal. A més a més, els pacients tractats amb BSRAA no presentaren una major toxicitat ni més progressió de la malaltia renal i no vam evidenciar diferències en el pronòstic renal. En referència al segon punt, vam realitzar dos estudis amb dues cohorts de diabètics amb biòpsia renal en els que vam evidenciar que un important percentatge de diabètics tenen lesions de nefropatia no-diabètica (aproximadament un 60%), essent les més important la nefropatia IgA i la nefroangioesclerosis. Es van identificar els factors predictius de nefropatia no-diabètica en el pacient diabètic afecte d'insuficiència renal: l'edat avançada, la presència de microhematuria, l'absència de retinopatia diabètica i un menor temps de duració de la diabetis mellitus. Per últim, els pacients diabètics amb nefropatia no-diabètica, tenien un millor pronòstic renal i una major supervivència. La diabetes mellitus es una enfermedad de una crucial importancia a nivel mundial por su elevada prevalencia y aumento de s