Estudio de la perfusión del colgajo DIEP mediante el uso del ICG para optimización de su rendimiento y disminución de la esteatonecrosis en reconstrucción microquirúrgica tras mastectomía oncológica

El verd d'indocianina (ICG) és un contrast que permet la valoració de la perfusió dels teixits de manera intraoperatòria i dinàmica, aportant informació d'interès en el camp de la reconstrucció mamària. Aquest treball es focalitza en l'estudi del seu ús en reconstrucció microquirúrgica de mastectomia amb penjoll DIEP (Deep Inferior Epigastric Perforator). L'objectiu principal és optimitzar el rendiment d'aquesta prova a l'hora de dissenyar el penjoll, i estableix en quin moment durant la intervenció quirúrgica és més efectiu valorar la seva perfusió, i demostrar que amb el seu ús és possible reduir la taxa de esteatonecrosis postoperatòria, una de les complicacions més freqüents en aquest tipus de reconstruccions. Per a això es van plantejar 2 estudis: - En el primer estudi es va valorar si existien diferències en la taxa d'esteatonecrosis postoperatòria en els penjalls DIEP per mastectomia oncològica en funció de si es va emprar (grup d'estudi) o no (grup control) l'ICG durant la intervenció quirúrgica. - En el segon estudi es va comparar la perfusió de l'penjall DIEP amb ICG en dos moments de la cirurgia, quan la vascularització depenia de l'pedicle original (zona donant) i després de la anastomosi microquirúrgica als gots receptors mamaris interns (zona receptora). A més, es van valorar els avantatges i inconvenients associats a la realització de la prova en cada moment. Els resultats d'ambdós estudis van mostrar que amb l'angiografia amb ICG intraoperatòria és possible disminuir la esteatonecrosis postoperatòria, tant la seva incidència com el seu grau i la necessitat de tractaments quirúrgics secundaris, sent major la seva efectivitat a l'hora de dissenyar el penjoll DIEP quan es realitza en la zona donant (abans de la secció de l'pedicle en què es basa). El verde de indocianina (ICG) es un contraste que permite la valoración de la perfusión de los tejidos de manera intraoperatoria y dinámica, aportando información de interés en el campo de la reconstrucción mamaria. Este trabajo se focaliza en el estudio de su uso en reconstrucción microquirúrgica de mastectomía con colgajo DIEP (Deep Inferior Epigastric Perforator). El objetivo principal es optimizar el rendimiento de esta prueba a la hora de diseñar el colgajo, estableciendo en qué momento durante la intervención quirúrgica es más efectivo valorar su perfusión, y demostrar que con su uso es posible reducir la tasa de esteatonecrosis postoperatoria, una de las complicaciones más frecuentes en este t