No tinc paraules per descriure’m». Notes sobre traducció poètica i gènere al segle XXI

Una de les millors vies de divulgació d’una literatura és la traducció. I la producció poètica no n’és una excepció, però sí un cas especial, a causa de les particularitats pròpies del gènere. Aquest text es fixa en les dues primeres dècades del segle XXI i es demana quines autores s’estan traduint i per què, quines persones i institucions hi ha al darrere, com és el mercat i quin és l’estat de salut del conjunt del sistema. Posteriorment, centrem la mirada en uns reculls concrets per analitzar els mecanismes i les estratègies que s’han emprat per transitar entre les dificultats de la traducció del llenguatge poètic, i veurem, mitjançant alguns exemples reeixits i altres de més problemàtics, com no es donen dues solucions iguals.