Síntesi i caracterització de partícules nanomètriques de Y2BaCuO5
En aquest treball es pretén determinar les condicions de T-t de calcinació necessàries per a obtenir partícules de fase verda (Y2BaCuO5) de grandària nanomètrica, mitjançant el mètode de combustió en gels. El Y2BaCuO5 és un precursor àmpliament utilitzat en la síntesi del superconductor d’alta tempe...
Gespeichert in:
1. Verfasser: | |
---|---|
Format: | Dissertation |
Sprache: | cat |
Schlagworte: | |
Online-Zugang: | Volltext bestellen |
Tags: |
Tag hinzufügen
Keine Tags, Fügen Sie den ersten Tag hinzu!
|
Zusammenfassung: | En aquest treball es pretén determinar les condicions de T-t de calcinació necessàries per a
obtenir partícules de fase verda (Y2BaCuO5) de grandària nanomètrica, mitjançant el
mètode de combustió en gels. El Y2BaCuO5 és un precursor àmpliament utilitzat en la
síntesi del superconductor d’alta temperatura YBa2Cu3O7-x.
Els mètodes ceràmics convencionals no permeten assolir les esmentades grandàries de
partícula, ja que no és possible reduir la grandària de la pols de partida, habitualment de
grandària micromètrica. D’aquesta forma es fa necessari utilitzar mètodes ceràmics més
avançats, com ara el mètode de combustió de gels. Mitjançant el mètode de síntesi de
combustió en gels, el material de partida és una dispersió de cations retinguts en una xarxa
polimèrica. En provocar l’autocombustió del polímer, per diferents vies, la calor generada en
el sistema activarà la reacció química que donarà lloc a la formació de la fase verda.
Hi ha alguns processos que tenen lloc en estat sòlid que cal afavorir (acceleració de difusió
en estat sòlid, descarbonatació, …) i altres que cal evitar (creixement de gra,
sinterització,...). Així, és important tenir un coneixement previ de la dependència del temps i
la temperatura en les relacions cinètiques i termodinàmiques que regeixen aquests
processos, per tal d’optimitzar els paràmetres T-t en la síntesi.
S’han utilitzat tres vies diferents per a provocar l’autocombustió. Dos d’aquests, la irradiació
amb microones i injecció d’aire calent, permetran assolir temperatures elevades durant
temps molt curts. L’altra via, la calcinació, en que la temperatura és més fàcilment
controlable, els temps de reacció seran més llargs. Aquesta darrera via permet obtenir uns
resultats força satisfactoris, ja que condueix a la formació de partícules de fase verda de
grandària nanomètrica, mentre que les dues primeres vies, tot i que s’arriben a activar
determinades reaccions químiques en el sistema, no es forma la fase verda.
El control de l’avenç de la reacció s’ha dut a terme per difracció de pols de raigs X (DRX),
tècnica que permet identificar les fases formades en cada tractament tèrmic, i que, a més,
permet estimar la grandària del cristall. En segon lloc, es va utilitzar la microscòpia
electrònica d’escombrat (SEM) per mesurar directament el grandària de les partícules
sintetitzades. |
---|