Los sistemas de injerto en la agronomía andalusí

En este trabajo se estudian los textos agrícolas andalusíes para extraer de ellos la rica y variada información que proporcionan acerca de los injertos y su repercusión en la agricultura peninsular. Se abordan los fundamentos teóricos y su aplicación práctica, para establecer en qué fuentes textuales basan sus conocimientos, qué novedades aportan y cómo se transmiten. Tras un análisis comparativo, se ha podido concluir que, si bien determinados elementos teóricos proceden de la tradición greco-romana y bizantina - y en menor medida del mundo arabo-islámico oriental-, los agrónomos andalusíes aportan importantes novedades en relación a sus predecesores, entre las que destacan los sistemas de clasificación vegetal. Al mismo tiempo, en los capítulos dedicados al injerto la influencia autóctona es más acentuada que en otros temas recogidos en los tratados agrícolas andalusíes, hecho que se puede constatar en el léxico aplicado a determinados tipos de injertos. En aquest treball s'estudien els textos agrícoles andalusins per extreure'ns la rica i variada informació que proporcionen sobre els empelts i la seva repercussió en l'agricultura peninsular. S'hi aborden els fonaments teòrics i la seva aplicació pràctica per establir en quines fonts textuals basen els seus coneixements, quines novetats aporten i com es transmeten. Després d'una anàlisi comparativa, s'ha pogut concloure que, si bé determinats elements teòrics procedeixen de la tradició grecoromana i bizantina - i en menor mesura del món araboislàmic oriental-, els agrònoms andalusins aporten importants novetats en relació amb els seus predecessors, entre les quals destaquen els sistemes de classificació vegetal. Al mateix temps, en els capítols dedicats a l'empelt, la influència autòctona és més accentuada que en altres temes recollits en els tractats agrícoles andalusins, fet que es pot constatar en el lèxic aplicat a determinats tipus d'empelts. This study examines Andalusi agricultural texts in order to discover the rich and varied information that they provide on grafting systems and the impact of these texts on agriculture in the Iberian Peninsula. Both the theoretical foundations and their practical application are dealt with in order to establish the textual sources on which this knowledge is based, the new aspects that they contribute, and how these are transmitted. Following a comparative analysis, it is concluded that although certain theoretical elements originated in the Greco-Roman and Byzan