Centre cultural gastronòmic de Barcelona, Fundació Vern

Qualificació obtinguda: 9 MH. El projecte s’emplaça en una zona perifèrica de Barcelona, prop d’un dels límits naturals de la ciutat, el riu Besòs. Uns terrenys que en el passat eren camps de cultius de regadiu i que mica en mica va anar convertint en l’emplaçament perfecte per a col•locar les indústries de la ciutat que degut al creixement d’aquesta, les havia de treure de l’interior. Actualment és un polígon industrial envoltat per blocs d’habitatges dels anys 60. Davant això, es plantegen dues operacions, per una banda l’aprofitament d’alguns edificis industrials i per altra el nou pla de millora urbana que planteja el futur creixement de la ciutat a través d’uns grans edificis d’habitatges i comerç en planta baixa. L’edifici en qüestió consta de planta baixa i cinc plantes tipus, de planta rectangular de 16 metres de façana per 82 metres de profunditat edificable. De manera que la proposta planteja l’enderroc de la peça industrial situada al costat esquerra i la conservació de la peça de la dreta, convertint-se aquesta en un altra peça industrial a conservar. Aquest enderroc permet crear un espai públic en un punt central del barri, permetent la connexió des del carrer Santander fins arribar a la Rambla Guipúscoa. El projecte doncs preveu el futur i es converteix en una ròtula entre aquests dos mons, el teixit industrial existent i el teixit que planteja aquest nou creixement de la ciutat en aquest punt. El projecte vol ser un edifici refent que situï al barri respecte la ciutat i li doni més visibilitat. Després de la recerca de possibles projectes de caire privat, que actualment estan en procés de desenvolupament i que podrien tenir cabuda en aquest emplaçament, es va acabar apostant per la gastronomia i l’alimentació, un dels patrimonis més destacats de la cultura del nostre país. El programa que es planteja, pretén la creació d’un centre multidisciplinar que aculli tots els àmbits relacionats amb la gastronomia i l’alimentació, tenint l’escola de cuina com a l’element representatius però acollint també a nutricionistes, investigadors, científics, agricultors, etc... Seguint amb la idea d’un programa multidiciplinar que aculli activitats i usos diferents, es planteja la superposició de programes seguint l’estructura de l’edifici existent assignant a les plantes els diferents programes, depenent del grau de privacitat. També es té en compte el nombre de persones que entren i surten puntualment de l’edifici per situar-los en un nivell o altre. Com rel