La modernitat estètica com a imponderable : Vallespinosa traductor de Cocteau, Ionesco i d’altres contemporanis

Durant el segle xx la modernitat ha estat un imponderable en el sentit que s’ha imposat amb una hegemonia gairebé incontestada. Bonaventura Vallespinosa, que també havia traduït grans clàssics de tots els temps, va mostrar una actitud d’enrolament dins la modernitat, entesa com a marc d’innovació estètica i, en conseqüència, també inseparable d’una ètica de la llengua catalana lligada a la cultura i a la societat. En aquesta comunicació ens centrem en la tasca de Vallespinosa com a traductor teatral, centrada en obres inèdites i/o no estrenades. La seva particular ponderació dels moderns el porta a fer seva una poètica del joc de paraules i de l’alteració verbal, sobretot en les seves traduccions inèdites d’Eugène Ionesco.