Estudio de caracterización y diagnóstico de la infección aguda y crónica por el virus de la hepatitis E

La infecció pel VHE és la causa més comuna d’hepatitis aguda a nivell mundial, amb una morbiditat i mortalitat important en algunes poblacions especials. S’estima que afecta 20 milions de persones anualment. La infecció es presenta com una infecció aguda podent derivar a infecció crònica en pacients no immunocompetents o amb immunodeficiències. El diagnòstic de VHE és clau per identificar les infeccions cròniques i tractar-les a temps abans que causi un dany hepàtic irreversible. El diagnòstic es basa principalment en serologia i càrregues virals en plasma. Actualment el diagnòstic de la infecció aguda en la pràctica clínica es basa en la presència d’IgM en plasma amb ALT elevades. No obstant això, estudis recents afirmen que la IgM podria respondre de manera diferent segons el tipus d’infecció com en el cas de la infecció pel virus de l’hepatitis delta. Els resultats del primer estudi presentat en aquesta tesi doctoral van mostrar que la IgM anti-VHE observada tnat en pacients aguts com crònics setmanes o mesos després de l’inici de la infecció, presenta la forma pentamèrica. A mes, analitzant les càrregues virals en plasma i femta de pacients amb infecció crònica i infecció aguda per VHE, s’ha observat que hi ha diferències significatives entre l’ARN-VHE en plasma i l’ARN-VHE en femta independentment de l’tipus d’infecció, arribant a ser en la majoria de casos més alta la càrrega viral en femta que fa a la mostra de plasma de la mateixa pacient, evidenciant la utilitat de les mostres de femta per a diagnòstic i monitoratge de la infecció. De manera similar al que passa a la infecció pel virus de l’hepatitis B, on l’HBsAg no associat a partícules virals constitueix partícules formades només per embolicades virals en una abundància de fins a 10.000 vegades les partícules virals, sent detectable fins i tot en absència de partícules virals detectables, en l’estudi per gradients de VHE s’ha observat que el VHE-Ag es detecta en totes les mostres si bé amb diferències en la seva distribució segons l’origen de la mostra: en plasma, el VHE-Ag es va detectar en gairebé totes les fraccions de el gradient, suggerint la presència de diferents fragments de la proteïna ORF2 amb diferents densitats, sense necessitat d’estar relacionats amb virions infectius. En canvi, en femta es va observar una clara dissociació entre fragments de ORF2 i partícules virals, dades ja descrites amb anterioritat a la bibliografia i que es van corroborar amb un protocol d’aïllament de vesíc